Visca Finlàndia!

Degut al rol que vaig adoptar pel debat de Societat, Família i Escola, em vaig endinsar una mica en la manera d’ensenyar que tenen a Finlàndia i com està organitzat el seu sistema educatiu.

A Finlàndia són capdavanters en educació, així ho demostren els últims informes sobre educació PISA, on Finlàndia sempre ha estat en els primers llocs. Des de ja fa més d’una dècada que a Finlàndia s’apliquen una sèrie de mesures de caràcter inclusiu a les aules. Tots els nens del país reben una educació bàsica pública i de qualitat sense fer discriminació de cap tipus.

 Els finlandesos saben la importància que té posseir una bona educació per al futur, i no la valoren només com a mitjà per guanyar excedents sinó més aviat com a fi en sí a aconseguir. Ara enumeraré algunes de les característiques del seu sistema:

-Els finlandesos tenen una alta estima en l’educació. Es fomenten estructures que impedeixin l’exclusió i practiques pedagògiques que facilitin la inclusió

-Des de 2008 tots els estudiants finlandesos pertanyents al mateix grup d’edat, inclús els que presenten deficiències més greus en el seu desenvolupament, reben una educació bàsica similar.

-El seu sistema educatiu és flexible i accessible a tots: La llei d’educació bàsica garanteix a tots els residents de Finlàndia, siguin o no ciutadans finlandesos, el dret a l’ensenyament preescolar i bàsic gratuït amb el propòsit de assegurar un entorn d’aprenentatge estimulant i propici per a tots a partir d’una edat primerenca.

-Els mestres aprenen a considerar el funcionament de la seva escola com un tot i es comprometen a assumir responsabilitats per qüestions que van més enllà de la seva classe o assignatura.

-El currículum escolar està creat entre les municipalitats, els professors i cada cop més també participen els estudiants i les seves famílies, podent així adaptar millor els continguts segons les seves necessitats.

-Existeixen una sèrie de mesures de suport de caràcter tant general com especial que s’apliquen en els casos que els alumnes necessitin més assistència en el seu aprenentatge o desenvolupament.

-Els estudiants amb problemes d’aprenentatge reben classes en entorns ordinaris, l’escola s’adapta a les seves necessitats. Aquells estudiants que si necessitin un suport molt major poden ser assignats a escoles d’atenció especial, però són casos menys freqüents ja que aquestes atencions més especials es comencen a donar cada cop més també a les escoles ordinàries. A excepció dels nens amb trastorns, discapacitats o problemes socials molt greus tots reben atenció en els centres ordinaris. 

Per acabar només dir que el 99,5% dels estudiants finlandesos acaba l’educació bàsica amb èxit, després el 52% d’ells cursa estudis superiors i el 40% rep formació professional.

“Cuando el trabajo se basa en la confianza, con un alto nivel de expectativas y el respaldo de estructuras y procedimientos favorables, las personas reaccionan dando lo mejor de sí. Esa es la clave del éxito en la educación y, sin lugar a dudas, en la inclusión”

Irmeli Halinen y Ritva Jarvinen