“Es troben dos nens. El primer diu: -A mí un ordenador nuevo, una impresora de color, treinta y cinco juegos de gameboy, el làser-pistola espacial, la estación orbital Selene, un equipo completo de buceo, el traje del Mad y la colección de vídeos de Disney. ¿Y a ti?- L’altre respon: -¡Mi papá y mi mamá me han dado besos!- I el primer acaba: -Jó, qué suerte.-” Pg. 109. Va de Mestres.
Aquest és un diàleg d’un dibuix d‘en Forges. L’he triat perquè m’ha cridat molt l’atenció el fet aquest de que el primer nen, tot i tenir de tot, es troba mancat d’un punt molt important que si posseeix el segon nen: amor i afecte per part dels seus pares.
La paradoxa que en la nostra societat el fet de formar part d’una família i de sentir-se estimat no es valora el suficient o no se sap valorar, i en canvi si ressaltem i ens enorgullim de totes les coses materials que tenim que son intrínseques i no aporten res a la nostra “ànima”. En canvi en el fragment citat, és el primer nen (el que en teoria hauria de estar content i feliç per tot el que li han regalat) el que sent com una mica d’enveja envers els seu company.
No hay comentarios:
Publicar un comentario