lunes, 19 de diciembre de 2011

La fi del blog

Bé, realitzant aquesta 20 entrada m’acomiado del meu dossier d’aprenentatge. La veritat es que jo no sóc gaire de blogs, ni diaris, etc. Mai m’ha cridat l’atenció, i com al contrari de moltes persones no li acabo de trobar el gustillo a això d’escriure. Però en fi, de totes les experiències alguna cosa se’n extreu i jo espero haver extret moltes coses positives d’aquesta pràctica.

Ara que s’acosten les vacances de Nadal i els nombrosos dinars i sopars amb la família, només m’agradaria desitjar a tothom un bon Nadal i una feliç entrada a l’any 2012. Sigueu bons i bones, estudieu per els exàmens que se’ns vénen a sobre al gener i que sa majestat els Reis Mags de l’Orient us portin molts regals i no carbó.



FCB!! Campió del Món Again!!!









No podia faltar una entrada dedicada al club dels meus amors, el Futbol Club Barcelona. Anteriorment havia parlat aquí al blog de la meva devota passió per aquest gran esport anomenat futbol. I avui, aquest equip s’ha convertit en Campió del Món a nivell de clubs de la FIFA per segona vegada en la seva història, el primer cop va ser l’any 2009 a Abu Dhabi davant Estudiantes de la Plata. Aquest cop la víctima ha sigut el Santos brasiler de la jove estrella Neymar (19).

El Barça ha guanyat 4-0 en una espectacular exhibició futbolística amb uns Cesc i Alves brillants i un Messi i un Xavi d’una altra galàxia. El Santos no li ha donat temps a reaccionar, i a presenciat, com si es tractessin d’uns espectadors més, el meravellós joc blaugrana. Els gols han estat obra de: Messi (2), Xavi i Cesc.

Us deixo aquí la crònica que ha fet el diari Sport en la seva versió digital:  

John Dewey



John Dewey (1859-1950)

Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog dels Estats Units d’Americà. Fundador de l’educació progressiva (versió nord-americana de l’escola Nova o escola Activa europea de finals del segle XIX i primera part del segle XX).
Dewey va ser un reformador, i va aprofitar el canvis democràtics i socials que s’estaven produint al seu país per a que l’educació també se’n beneficiés. Per això va formular una proposta pedagògica en oposició a l’escola tradicional i antiga del seu temps. Considerava que el sistema educatiu de la seva època no proporcionava als ciutadans una preparació adequada per la vida en una societat democràtica.

Dewey manté una concepció enterament dinàmica de les persones (reconstrucció de les pràctiques morals i les creences) i rebutjava qualsevol mena d’educació que fos entesa com: una preparació, un desenvolupament, un ensinistrament de la facultat, una formació, etc. Ell deia que la destresa individual i la iniciativa d’esperit del nen havia de ser la base per a l’adquisició de coneixements científics per part seva, per això el més important per ell era que l’escola fes el possible per activar la curiositat natural del nen per dirigir-la cap a l’investigació de matèries d’interès. També sostenia que el progrés de l’alumne es produïa per la capacitat d’aquest, no a través d’anar-li empaquetant informació al cap. El nen no és un pot buit esperant que l’omplin de coneixements. L’alumne té que demostrar les seves habilitats per si sol al trobar-se en noves situacions, i ell sol intel•ligentment ha d’expressar i compartir les seves experiències. Com a bon promulgador de l’escola nova entenia l’educació com un procés interactiu, o sigui que els nens de veritat aprenen quan fan alguna cosa, no tant en la transmissió de coneixements. Afirmava que el coneixement es donava a través d’experiències de dins i fora de l’aula, no només a través dels mestres.

L’escola per Dewey es concep com una reconstrucció de l’ordre social, com un espai de producció i reflexió d’experiències per al desenvolupament d’una ciutadania plena i el paper que té el mestre respon al de guia i orientador dels alumnes. El mestre té que adoptar una actitud reflexiva.

Tot i que ell no creu que hi hagi mètodes prefixats, tancats i aplicables proposa el mètode del problema (que és una adaptació del mètode científic a l’educació. Aquesta proposta metodològica passa per cinc fases:

Consideració d’alguna experiència actual i real del nen.
Identificació d’algun problema o alguna dificultat suscitats a partir d’aquesta experiència.
Inspecció de dades disponibles i recerca de solucions viables.
Formulació d’hipòtesi per l’acció.
Comprovació de les hipòtesi per l’acció.

Dewey es va comprometre socialment i va passar a l’experiència pràctica les seves idees en l’Escola-Laboratori (1896-1904), junt amb altres docents de la Universitat de Chicago. També va treballar amb grups de pedagogs, moviments de renovació,etc.

Simpatitzo molt amb la idea de Dewey de deixar als nens una mica al seu aire per a que ells sol ens mostrin els seus interessos i preocupacions, propiciant un clima dinàmic, interactiu i participatiu entre les idees del nen i la direcció cap a on les vol portar el mestre. Les idees que promulgava eren molt innovadores per a l’època i per això crec que no van arribar a calar entre la població del seu temps. Tot i així, és innegable que Dewey va ser un dels precursors de l’educació moderna, i crec que li devem una bona part del canvi que hem assolit ara en els nostres temps.

"Sin burka no quiero vivir"

L’altre dia a l’hora de seminari, els companys que es van encarregar d’anunciar les notícies d’actualitat educativa de la setmana, van passar una notícia que va crear prou debat i discussió a l’aula. La notícia parlava sobre el cas d’una noia espanyola (de pares també espanyols) que havia decidit portar el burka (peça de roba que no deixa veure cap part del cos de la dona), per suposadament decisió pròpia, i que per això havia renunciat als seus estudis ja que al centre on estudiava, a Melilla, no la deixaven assistir vestida així. La noia en qüestió té 15 anys i fins als 16 la llei diu que tots els nens i nenes tenen que rebre una educació obligatòria. Farà uns mesos que la Fiscalia de Menors de Melilla va parlar amb la noia i la família, advertint-los de que si la noia no anava a classe, podrien produir-se sancions que podrien comportar l’ingrés a presó dels pares entre 3 i 6 mesos. La noia es va comprometre a tornar al institut (que per cert, és un dels més alts en quant a taxa de fracàs escolar del país), però poc temps després, veient que no la permetien entrar amb el burka posat, va tornar absentar-se i ja no es va matricular per al curs següent.

Jo opino que si l’escola té unes normes aquestes s’han de complir per a tots. I si una norma diu que no es pot anar a classe amb la cara tapada pel motiu que sigui, doncs tots a classe amb la cara destapada, que se’ls pugui reconèixer. Jo respecto que aquesta noia vulgui seguir el que pugui dir la seva religió, i que té dret a vestir com li doni la real gana, però trobo que si l’escola té unes normes, i ningú pot acudir a l’escola amb res al cap i amb la cara coberta pues que s’ha de respectar. Un cop fora de l’aula que faci el que vulgui, però les normes a l’escola estan per tothom igual. No crec que es pugui confondre això com a motiu de prejudici o ser intolerant, és simplement una norma més de l’escola i així la tenen que complir tots els alumnes. Crec que li costa menys a aquesta noia, treure’s el burka mentre estigui a classe i que quan acabi se’l torni a posar, que provocar tot aquest enrenou.

Educació i Seguretat Vial

Per el treball de l’assignatura TIC sobre identitat i territori, teníem que produir un vídeo que reflectís en ell (com si fos un vídeo per intentar conscienciar a la gent), algun tema important dels que afecten a la societat d’avui dia.
El nostre grup (grup 19, format per: L’Albert, la Ilaria i jo), vam pensar que podríem fer-lo sobre educació vial, més concretament centrant-nos en la seguretat vial dels infants. Per aquest motiu el nostre vídeo va consistir en una plasmació audiovisual sobre un recull de normes que s’han de respectar quan et mous per la ciutat en condició de vianant, per sobretot quan et disposes a creuar la via, enfocat per a nens i nenes d’educació primària.

Explicaré breument en que consisteixen els conceptes d’educació i seguretat vial:

-Educació vial: És l’adquisició d’uns valors vials per part de tots els ciutadans. Això no només consisteix en tenir un cert coneixement de les normes i senyals de circulació. Es tracta d’ensenyar una educació vial, que és la millor forma de crear una consciència vial.

-Seguretat vial: Consisteix en la prevenció de sinistres de trànsit o a la minimització dels seus efectes. També es refereix a les tecnologies empleades per a aquesta fi en qualsevol vehicle de transport terrestre. La seguretat vial i la seva eficiència està donada per la participació harmònica dels elements fonamentals de trànsit: Usuaris, vehicles i carreteres.

Vam quedar un diumenge a casa la Ilaria per gravar-ho tot, havíem agafat prestada prèviament una càmera de vídeo que ens van deixar de la facultat. Primer de tot vam gravar les escenes que surt el narrador fen l’explicació de la norma (o sigui jo disfressat amb una enorme perruca afro i vestit amb peces de roba disco dels 80 xD), després d’haver gravat aquesta part vam gravar la part on es representaven les diferents normes, primer l’escena incorrecte (la que no es tenia que fer) i després l’escena correcte (la que es tenia que fer), després gràcies a les TIC vam poder realitzar el seu corresponent muntatge per unir les parts, una llàstima que no tingui el vídeo en el meu poder sinó el penjaria aquí.

Us deixo aquí les 6 normes que vam explicar:

1. Utilitzeu sempre els passos de vianants per creuar la via, sempre que aquesta disposi d’ells.
2. Abans de creuar el carrer mira als dos costats de la via, i assegurat de que no s’apropa cap perill.
3. Mai vagis distret abans de creuar una via: ni escoltant música, ni mirant el mòbil, ni jugant a vídeo-consoles portàtils. Necessites els 5 sentits per estar atent a tot, i així, evitar-te algun disgust.
4. A l’hora de creuar, si veus que s’apropa un vehicle, espera’t a que aquest et cedeixi el pas. Mai creguis pensant que ja s’aturarà. Podria ser que el conductor no t’hagués vist: perquè va distret, perquè té problemes de visió, inclús podria ser que el conductor anés begut. En ocasions podria haver-hi mala visibilitat degut al mal temps, encara més motiu per vigilar abans de creuar. Recorda, més val prevenir que curar.
5. No corris alhora de creuar. Per exemple, si vas darrere una pilota, o arribés tard a l’escola. Més val que el professor s’enfadi a que tingui que anar a veure’t a l’hospital.
6. Mai et paris enmig de la via. Si ja estàs creuant el pas de vianants que no se`t ocorri parar-te, sigui per la raó que sigui.





viernes, 16 de diciembre de 2011

Visca Finlàndia!



Degut al rol que vaig adoptar pel debat de Societat, Família i Escola, em vaig endinsar una mica en la manera d’ensenyar que tenen a Finlàndia i com està organitzat el seu sistema educatiu.

A Finlàndia són capdavanters en educació, així ho demostren els últims informes sobre educació PISA, on Finlàndia sempre ha estat en els primers llocs. Des de ja fa més d’una dècada que a Finlàndia s’apliquen una sèrie de mesures de caràcter inclusiu a les aules. Tots els nens del país reben una educació bàsica pública i de qualitat sense fer discriminació de cap tipus.

 Els finlandesos saben la importància que té posseir una bona educació per al futur, i no la valoren només com a mitjà per guanyar excedents sinó més aviat com a fi en sí a aconseguir. Ara enumeraré algunes de les característiques del seu sistema:

-Els finlandesos tenen una alta estima en l’educació. Es fomenten estructures que impedeixin l’exclusió i practiques pedagògiques que facilitin la inclusió

-Des de 2008 tots els estudiants finlandesos pertanyents al mateix grup d’edat, inclús els que presenten deficiències més greus en el seu desenvolupament, reben una educació bàsica similar.

-El seu sistema educatiu és flexible i accessible a tots: La llei d’educació bàsica garanteix a tots els residents de Finlàndia, siguin o no ciutadans finlandesos, el dret a l’ensenyament preescolar i bàsic gratuït amb el propòsit de assegurar un entorn d’aprenentatge estimulant i propici per a tots a partir d’una edat primerenca.

-Els mestres aprenen a considerar el funcionament de la seva escola com un tot i es comprometen a assumir responsabilitats per qüestions que van més enllà de la seva classe o assignatura.

-El currículum escolar està creat entre les municipalitats, els professors i cada cop més també participen els estudiants i les seves famílies, podent així adaptar millor els continguts segons les seves necessitats.

-Existeixen una sèrie de mesures de suport de caràcter tant general com especial que s’apliquen en els casos que els alumnes necessitin més assistència en el seu aprenentatge o desenvolupament.

-Els estudiants amb problemes d’aprenentatge reben classes en entorns ordinaris, l’escola s’adapta a les seves necessitats. Aquells estudiants que si necessitin un suport molt major poden ser assignats a escoles d’atenció especial, però són casos menys freqüents ja que aquestes atencions més especials es comencen a donar cada cop més també a les escoles ordinàries. A excepció dels nens amb trastorns, discapacitats o problemes socials molt greus tots reben atenció en els centres ordinaris. 

Per acabar només dir que el 99,5% dels estudiants finlandesos acaba l’educació bàsica amb èxit, després el 52% d’ells cursa estudis superiors i el 40% rep formació professional.


“Cuando el trabajo se basa en la confianza, con un alto nivel de expectativas y el respaldo de estructuras y procedimientos favorables, las personas reaccionan dando lo mejor de sí. Esa es la clave del éxito en la educación y, sin lugar a dudas, en la inclusión”
Irmeli Halinen y Ritva Jarvinen 


Debat Societat, Família i Escola

Dilluns passat vaig tenir la sessió de debat junt amb les meus companys. El tema a debati va ser el següent: L’escola inclusiva és una utopia? Al meu grup li tocava defensar que aquesta és una realitat (o sigui les seves fortaleses).

Però què entenem per escola inclusiva?

Partint de que tots els infants són diferents i tenen capacitats diferents.

Stainback defineix l’educació inclusiva com un procés pel qual s’ofereix a tots els nens, nenes i joves, sense distinció de la discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent un membre més de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i companyes, juntament amb ells i ells, dintre de l'aula i del centre. 

Per tant, tot infant pot aprendre i tot infant pot progressar, malgrat la seva condició. L’educació inclusiva és, doncs, aquella educació de les escoles inclusives, unes escoles compromeses en una educació de qualitat per a tothom, amb uns continguts apropiats que són essencials per parlar de progrés i aprenentatge. 

El meu grup va decidir adoptar la postura d’uns rols per a que amb la visió de diferents sectors de la societat es pogués tenir diversitat alhora de donar arguments i explicacions. A mi em va tocar fer d’estudiant finlandès d’Erasmus aquí a Catalunya.
Només remarcar que el debat va ser un èxit i que a tots ens varen sortir bé les intervencions que vam fer. Crec que potser dintre de el que és l’escola inclusiva ens vam centrar només a debati l’aspecte del nens amb problemes d’aprenentatge o amb discapacitats quan el concepte d’inclusió engloba molt més.







Amor per sobre de tot

“Es troben dos nens. El primer diu: -A mí un ordenador nuevo, una impresora de color, treinta y cinco juegos de gameboy, el làser-pistola espacial, la estación orbital Selene, un equipo completo de buceo, el traje del Mad y la colección de vídeos de Disney. ¿Y a ti?- L’altre respon: -¡Mi papá y mi mamá me han dado besos!- I el primer acaba: -Jó, qué suerte.-” Pg. 109. Va de Mestres.

Aquest és un diàleg d’un dibuix d‘en Forges. L’he triat perquè m’ha cridat molt l’atenció el fet aquest de que el primer nen, tot i tenir de tot, es troba mancat d’un punt molt important que si posseeix el segon nen: amor i afecte per part dels seus pares.

 La paradoxa que en la nostra societat  el fet de formar part d’una família i de sentir-se estimat no es valora el suficient o no se sap valorar, i en canvi si ressaltem i ens enorgullim de totes les coses materials que tenim que son intrínseques i no aporten res a la nostra “ànima”. En canvi en el fragment citat, és el primer nen (el que en teoria hauria de estar content i feliç per tot el que li han regalat) el que sent com una mica d’enveja envers els seu company.




Elogi de la feblesa - Alexandre Jollien

Aquesta lectura m’ha commogut molt. Hi ha moltes persones en el món, si només ni que fos la meitat d’elles tinguessin el mateix esperit de lluita, superació i optimisme que l’Alexandre de ben segur que el món aniria molt millor. 
Aquest llibre m’ha recordat una cosa que crec que és important. A no rendir-se mai sigui el que sigui el que se’t posi al davant, m’ha ensenyat que l’únic que posa els límits aquí es un mateix. M’ha fet pensar en que és molt important gaudir de les coses que té la vida i treure’n el màxim profit d’ella en tots els aspectes (família, amics, amor, coneixements i cultura, oci...). Perquè ja se sap que la vida no es un camí de roses (es més o menys dura), però de nosaltres depèn veritablement com ens afectarà aquesta. És possible que de veritat sigui certa aquella dita castellana: “Entre desgraciados el feliz se esconde”. O això és el que em demostra l’Alexandre. Aquesta passió valenta que té de voler tirar endavant per a gaudir de les possibilitats que ofereix la vida m’ha impressionat molt. Molta gent en plenes facultats mentals i físiques es troben mancades d´algo fonamental en una persona, d´esperit de lluita. En canvi es troben carregades de tanta “normalitat” que precisament no s´adonen que els únics anormals aquí són ells. Per exemple: una persona jove que viu en el primer pis d’un bloc de pisos que en té cinc. Cada dia per arribar a la seva casa per vagància o pel que sigui agafa l’ascensor. Aquesta persona acostumada i habituada a l’acció “normalitzada” de pujar amb l’ascensor un pis, s’indigna i s’enfada si un dia l’ascensor s’espatlla. Aquesta persona s’ha contagiat d’aquest esperit de la normalitat tan contagiós i per això considera normal agafar l’ascensor cada dia per arribar a casa seva, no es dóna compte que el més normal seria (ja que per les seves capacitats, pot) pujar caminant les quinze o vint escales que la separen de la seva vivenda, no sap que el més convenient seria que fes servir aquestes dos extremitats que posseeix anomenades cames, i que hi ha gent que per desgràcia no les pot fer servir i desitjaria poder fer ús d’elles per a no tenir que anar tot el dia amunt i avall assegut en una cadira.

Aquesta actitud de conformisme, passotisme i menyspreu és de la que em queixo jo que abusen algunes persones. Sovint tatxem de normals i corrents certes conductes que en el fons, tenen molt poc de normals i corrents. En canvi l’Alexandre que podria caure perfectament en aquesta actitud de resignació i de rendició davant la vida no ho fa. Aquesta força incombustible que transmet i la seva peculiar forma de tractar als altres i la seva visió de la vida és el que més m’ha agradat del llibre.




La tutoria entre iguals, alumnes que aprenen ensenyant


La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles que tenen una relació asimètrica (tutor-tutorat), amb el fi comú i compartit d’adquirir o millorar algun coneixement o contingut tot sota la supervisió del professor. Aquesta és una activitat molt interessant perquè ensenyar és la millor manera d’aprendre, i al mateix temps l’alumne tutorat aprèn gràcies a l’ajuda d’aquet company que té a la seva única i exclusiva disposició, i que li ofereix un tracte més proper i d’igualtat que el professor no li pot brindar.
Existeixen dos tipus de tutories entre alumnes: les cross-age tutoring, on l’alumne tutor és el de més edat. I les same-age tutoring, que són tutories entre alumnes de la mateixa edat on el rol del tutor/tutorat pot ser intercanviable (tutoria recíproca) o fixa (tutoria fixa). La tutoria entre iguals no és algo nou dins el nostre context educatiu. Trobem els casos de les escoles rurals on degut a la notable diferència d’edat entre els alumnes, els més grans ajuden els més petits. Actualment s’intenta més crear diferents formats d’interacció que permetin que ambdós membres de la parella aprenguin.S’ha demostrat que la tutoria entre iguals porta millores acadèmiques tant per el tutorat com per el tutor. És més, proporciona més avantatges als tutors perquè potencia una gran quantitat de facultats intel·lectuals i socials que el permeten formar-se millor.


Algunes consideracions que minimitzen els inconvenients i que asseguren les avantatges de la tutoria entre iguals són:
1. Preparació de materials i de la estructura de relació tutor-tutorat. S’ha de definir una estructura i un model d’actuació clar. Dissenyat per el professor però ha de poder ser modificable per el tutor, així es garanteix l’aprenentatge d’aquest també.
2. Formació inicial de l’alumnat en les tasques derivades dels respectius rols. Preparació prèvia abans d’encarnar les diferents sessions de tutoria.
3. Temps d’assentament del funcionament. Es necessita temps per comprovar els progressos de les tutories.
4. Monotorització. La tutoria entre iguals permet al professor actuar de manera diferent permetent-li gestionar millor les dificultats que puguin sortir i observar els seus alumnes de manera més detallada (avaluació continua).
5. Oferir feedback dels progressos. Mostrar als alumnes els progressos que estan realitzant. Sobretot als tutors, que vegin el gran paper que tenen com a tals i com alhora gràcies a l’activitat d’ensenyar també estan aprenent més.


En definitiva, la tutoria entre iguals permet mitjançant una mateixa activitat d’ensenyament i aprenentatge assolir varis nivells de coneixement. M’entres que per uns representa una gran ajuda per reforçar els coneixements apressos a classe, per als altres és una oportunitat per aprofundir en allò que ja saben. La tutoria entre iguals és una gran activitat per a tractar el tema de l’atenció a la diversitat en l’aula

Google Site - Jules Verne

Junt amb el meu company de classe Xavier Muntané em creat un site de Google dedicat a Jules Verne, el famós escriptor francès. Per als que no el conegueu us deixo aquí la seva Biografia:



(Jules Verne; Nantes, 1828 – Amiens, 1905) Escriptor francès, considerat el fundador de la moderna literatura de ciència ficció. Va predir amb gran precisió en els seus relats l’aparició d’alguns dels productes generats per l’avanç tecnològic del segle XX, com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d’Agatha Christie.
Va estudiar filosofia i retòrica en el liceu de Nantes, més tard va viatjar a París per cursar la carrera de dret. Els seus inicis van ser difícils, les seves obres de teatre no varen tenir molta divulgació i va tenir que recórrer a la docència per sobreviure. L’any 1857 es va convertir en agent de borsa i va començar a viatjar per tota Europa.
Posteriorment va conèixer al editor Hetzel, qui es va interessar per les seves obres i li va publicar Cinc setmanes amb globus (1863), obra que el va llançar a l’èxit. El mateix editor li va encarregar  una col•laboració regular amb la revista Magazine déducation et de récréation i en poc temps va aconseguir una gran notorietat. Es va convertir en un especialista dels relats d’aventures de caire científic, gràcies als seus viatges per el món i al seu entusiasme per la revolució tecnològica i industrial. El seu domini de la tensió dramàtica li va permetre combinar extravagants situacions i moments poètics en una prosa lleugera i amena.
Va radicar a Amiens el 1872, i a partir de 1886 es va comprometre amb les activitats municipals d’aquesta ciutat. Tres anys després va ser nomenat representant del consell municipal, i el 1892 va ser condecorat amb la Legió d’Honor. Els seus textos es van popularitzar amb rapidesa i van quedar entre els grans clàssics de la literatura infantil i juvenil del segle XX.

Us adjunto també el link del Site: https://sites.google.com/site/jgverne1828

Londres 2011

Aquest estiu vaig anar junt amb el meu cosí 3 setmanes a Londres. Vam anar principalment per aprendre anglès i conèixer la ciutat ja que cap dels dos hi havia estat mai abans. Vam sortir des de València amb avió el dia 17 de juliol i vam tornar també a València el 6 d’agost.
Estàvem allotjats en una residència per a estudiants anomenada Opal 4 (la recomano a tothom perquè és una residència gran i situada fora del xivarri del centre però a pocs minuts en metro d’ell. Tufnell Park, Zona 2). L’acadèmia on anàvem a classe pels matins es troba al centre de Londres prop de Oxford Circus, en un carrer paral·lel a Oxford Street. L’escola es deia Oxford School i més aviat era petitoneta (almenys el meu edifici, hi ha que dir que n’hi havia més). Després de fer les corresponents proves de nivell, ens van posar al meu cosí i a mi en el grup intermedi (3-4 de 6). Vam tenir sort que ens va tocar un bon professor com es l’Alan, des del principi ens va rebre molt simpàticament, és molt divertit i rèiem molt.
Allà a part d’aprendre anglès vaig conèixer un munt de gent nova, entre ells a una parella de espanyols on la noia és catalana i el noi gallec però tenien família a Galícia i Catalunya respectivament i per això es van conèixer, a una noia Italiana de Rimini i també a un noi Veneçolà amb el qual ens vam fer bastant amics i sovint parlem pel facebook.

També òbviament  vaig visitar Londres a fons, inclús vam aprofitar un diumenge per anar a visitar el poble d’Oxford que es troba a una hora i pico més o menys de Londres. No podia faltar tampoc la visita obligada als nombrosos camps de futbol que hi ha a Londres (Wembley, Arsenal, Chelsea, Tottenham, Fulham, i més). El que més em va agradar de la ciutat va ser el parc de Greenwich, el vaig trobar molt bonic, però bé tota la ciutat en general es preciosa i a més a excepció dels primers dies tampoc ens va ploure gaire.



Los Pilares de la Tierra

Aquests últims dies m’estic llegint aquest llibre de Ken Follet, vaig per les primeres pàgines però m’està agradant molt de moment, sobretot m’agrada molt la forma que té aquest autor d’explicar les coses. Parla de temes bastant específics amb un llenguatge molt quotidià i amè, per exemple quan parla sobre les catedrals i de com les construïen en el seu temps.
És curiós que aquest llibre me’l va regalar el meu pare quan jo anava a 6è de primària. De petit llegia molt més que ara (amb la broma de Harry Potter, etc), però aquest llibre quan el vaig veure no em va cridar l’atenció i el vaig deixar per casa aparcat fins ara.



Football is Life


El futbol és la meva passió, podria viure sense moltes coses però mai sense futbol. Des de ben petit que la meva vida va lligada a aquesta pràctica esportiva.
Ja a finals de la primària vaig començar a jugar en el equip de futbol del meu poble. Més endavant a mitjans de l’ESO vaig deixar de jugar a futbol en l’equip, però sempre he seguit jugant amb els amics.
L’any passat vaig tornar a jugar de manera seria un altre cop, en un equip de futbol sala que vam muntar amb els amics per a una lliga local, a part de jugar alguns tornejos d’estiu. Aquet any vaig estar apunt de tornar a jugar a futbol 11 però al final no va poder ser (per culpa de la Uni bàsicament), i res al final m’he acabat unint al equip de futbol 7 del meu cosí que juguen a Barcelona i per tema d’horaris em va millor.
Ja sabem tots els avantatges de fer esport, i no hi ha res millor que fer esport com a benefici de la teva salut i que a més gaudeixis realitzant-lo. De bon gust que recomano a aquells que mai han jugat a futbol, o que han jugat poques vegades, a que s’animin i que es llencin al carrer darrere una pilota. Qui sap potser acaben enamorant-se tant com jo d’aquesta meravellosa pràctica.


Us deixo aquí un vídeo del mestre Gaucho el millor jugador de futbol que jo he vist mai: 



Cosmo Caixa activitats educatives 2011-2012 (SAE)

El Cosmo Caixa Barcelona organitzà un seguit d’activitats educatives per al curs 2011/2012. A partir del 15 de juny ja podies inscriure’t.
Es fan exposicions amb visites dinamitzades i tallers, tallers d’arts plàstiques i visuals, concerts i tallers de música, tallers de literatura, teatre. També fan activitats sobre sensibilització social, cooperació internacional i arquitectura.
En el que correspon al Museu es realitzen activitats lliures que corresponen a exposicions permanents/temporals, i activitats conduïdes com itineraris pel Museu (també en Anglès), lliçons de ciència, tallers de teatre, conferències i visites al Planetari.
Les activitats abasten tant a alumnes com d’educació infantil com de batxillerat, cada activitat de les abans mencionades té els seus espais per a cada tipus d’alumnat (educació infantil, primària, ESO, cicles formatius, batxillerat). També tenen activitats per a grups d’integració, d’educació especial i per el professorat.
Els preus són bastant raonables, sobre els 20-30 Euros per grup a les activitats que no va inclosa la visita al Museu, inclús algunes són gratuïtes. I sobre 50-70 Euros per grup a les activitats amb visita al Museu inclosa. El preu de grup/classe és de màxim 30 alumnes.

Més informació a: www.laCaixa.es/ObraSocial

El lideratge en l'àmbit educatiu - Ángel Castiñeira (Conferència SAE)

En aquesta conferència es tracta el tema del lideratge enfocat a la gestió i organització d’un centre educatiu (director d’escola). El paper del mestre no té res a veure amb el que exerceix un director. El mestre s’encarrega d’ensenyar i el director s’encarrega de que tot en una escola vagi com ha d’anar. Amb esforç i dedicació ens podem presentar al càrrec de director.

El líder educatiu té una funció molt important, més que per la seva funció pedagògica dins l’escola, té la important funció de dirigir-la com a col·lectiu (és el capità que controla el timó de la nau) i de controlar que tot funcioni correctament (implicació dels professors, gestió administrativa interna, relació amb les organitzacions exteriors, etc).

Un director té que saber realitzar les següents accions:
-Ensenyar.
-Gestionar (planificar horaris amb pressupostos).
-Dirigir (saber treballar i dirigir persones).
-Liderar (tècniques de direcció).

Normalment quan aterres a una escola és per fer de mestre, quan arribes a ser director pateixes d’un problema d’identitat, perquè al principi entres com a mestre i més endavant passes a tractar amb ells i tens dubtes sobre el que ets al final.

El director d’escola té que mantenir una bona relació amb: L’administració, la comunitat local, l’alumnat, les famílies, etc. El director interactua amb tots els àmbits mencionats i assumeix moltes responsabilitats, la gent espera molt d’ell.

Sovint el director es dona compte que té que representar diferents funcions. A vegades té que fer de:
-Bomber/Apagafocs (solucionar emergències).
-Amortidor/Matalàs (aguantar tensions i conflictes).
-Esponja/Filtre (llegir, rebre informació útil i filtrar-la).
-Carter/Transmissor (transmetre notícies, tant bones com dolentes).
-Entrepà/”Pepe Gotera y Otilio” (estar sempre en el nucli de tots els assumptes, solucionar les coses una mica de forma nyap a vegades).
-Gestor/Mare (consolar als demés, saber comprendre i escoltar).

En la pell de director, la frase que més s’escolta és: Tens un moment? El director passa a ser el senyor dels moments, necessita disposar de temps per parlar i escoltar. El director és l’encarregat de coordinar i mobilitzar l’equip i això comporta que a vegades tingui la sensació de que s’està lliurant una guerra.
La funció directiva genera estrés i adició alhora. Cansa, però sentir-se important a l’escola és gratificant i proporciona plaer resoldre “cosetes”. El paper directiu comporta l’aparició del síndrome del “corasón partío”. Hem de fer de docents i d’altra banda fer de gestors i representants de l’escola.

El lideratge és un dels punts que més a de cuidar un director perquè sense lideratge l’escola no avança com ha d’avançar. El lideratge és un art, i d’un bon líder la gent esperarà que:
-Tingui visió (orientació, projecte de somni, un cap on anar).
-Seguidors (motivats, amb compromís, que estiguin disposats a tirar endavant).
-Motivació (que mostri capacitats de canvi i confiança).

Així doncs el director té una doble obligació: Per un cantó té que ser gestor (planificar, organitzar, coordinar, decidir, controlar i executar l’acció i obtenir resultats). I per l’altre té que esdevenir un líder (formular fins i propòsits que guiïn les accions, impulsar canvis, gestionar expectatives, orquestrar conflictes, revisar valors, redefinir el projecte, etc). Tot i que la figura del director aïllada no pinta res, si que s’han d’enfrontar sols als problemes que apareixen. Els seguidors volen dormir tranquils per la nit.
El lideratge educatiu inclou:
-Lideratge pedagògic “visió”.
-Lideratge organitzatiu “canvi”.
-Lideratge cultural “valors”.
-Lideratge polític “xarxa”.

Pràctiques a l'escola municipal Salvador Llobet de Granollers (SAE)

Els dies 16 i 17 de novembre vaig tenir les meves primeres pràctiques com a estudiant d’educació primària (tot va d’estrenes xD). L’escola es diu: Escola Municipal Salvador Llobet, i es troba al barri de Canovelles dintre de la ciutat de Granollers.
Vaig arribar a l’escola a les 9 del matí puntual amb la meva companya de pràctiques de 3er la Judit Terradellas (que per cert m’he assabentat que s’ha lesionat el peu i des d’aquí li envio una forta abraçada i un petó ben fort també i li desitjo una ràpida recuperació).
Les primeres hores un professor i la Judit em van fer una visita turística i guiada per l’escola. A partir de segona hora si que vam anar ja amb els nens. La primera classe que vaig presenciar va ser la d’anglès i vaig quedar parat per l’alt nivell que tenia en general la classe de 3er B (que era on estava la Judit fent les pràctiques).
A la classe hi ha un nen el Bilal que és autista, no vaig tenir gairebé relació amb ell ens els dos dies que vaig estar però em va sorprendre lo ben integrat que es trobava dins de la classe, tots els nens i nenes el respectaven i l’ajudaven si podien. La meva companya em va explicar que un dia la tutora va renyar al Bilal perquè es pensava que ell estava parlant i molestant als companys però resulta que es va confondre de nen. De seguida tota la classe va sortir a defensar-lo dient que el Bilal no havia fet res que estava portan-se bé, etc. També un altre aspecte que em va sorprendre molt va ser el fet de que tota la classe em tractava com si fos un professor més, em feien cas si els i deia algo, em miraven i m’aixecaven el braç amb l’intenció que jo anés a ajudar-los, etc. Em vaig sentir mol a gust i feliç sincerament.
L’escola és una escola que a simple vista et pot semblar petita però un cop estàs dins sembla que tot creix i es fa enorme, té un piló d’aules, biblioteca, menjador, un pati considerablement gran (encara que això si amb molt poca vegetació), inclús tenen un gimnàs.
Treballen molt amb fitxes i llibres, almenys els dos dies que jo vaig ser allà, això em va desagradar una mica però el que havia vist a la classe d’anglès, on els nens havien estat tant participatius i la classe havia estat tan dinàmica ho compensava tot.
El que més em va agradar de la meva estància aquells dos dies allà va ser la convivència amb els nens. Estar amb ells a classe observar-los com parlaven com treballaven. La primera impressió quan em van veure crec que els vaig espantar una mica, recentment m’havia afaitat el cabell i duia una mica unes pintes rares es podria dir xD, però a mesura que passaven les hores tot va cambiar i a última hora del primer dia tot eren rialles.
La visita d’aquets dos dies a l’escola ha suposat per a mi un punt d’inflexió en el sentit de que si no tenia del tot clar perquè m’havia posat a estudiar aquesta carrera ara ja tinc clar del tot el perquè. També he après a valorar millor la tasca que té el mestre en quant als nens i en quant a la societat en general també i m’he fet una idea de la mena de professor que vull ser en un futur.
Us adjunto la informació de l’escola:

ESCOLA MUNICIPAL SALVADOR LLOBET

1. Dades
  • Nom del centre: Escola Municipal Salvador Llobet
  • Adreça: Roger de Flor, 64 - 08401 Granollers
  • Telèfon: 93 879 40 01
  • Fax: 93 879 54 77
  • E-mail: a8037553@xtec.cat
  • Web: www.emsllobet.cat

2. Característiques de l’escola  

  • Escola d’Educació Infantil i Primària, amb titularitat municipal de l’Ajuntament de Granollers. Compta amb dues línies, de 3 a 12 anys, i està situada al barri dels instituts.
  • L’escola, en el seu edifici actual, neix l’any 1962, a partir dels dos cursos de preparatòria per a la prova d’ingrés al Batxillerat i Comerç. La construcció de l’actual  IES Antoni Cumella provoca la transformació del centre en una escola d’Educació Infantil i Primària.
  • Té com a objectiu la formació integral de la persona, arrelada en el medi social  i natural que l’envolta,  i projectada cap a una cultura universal, sense prejudici de religió, ètnia ni condició econòmica i cultural de l’alumnat. El Projecte Educatiu del centre defineix l’escola com laica i pluralista, amb el compromís de transmetre actituds, valors i normes de convivència en una societat diversa i democràtica.
  • Compromesa en diversos projectes:
    • Escoles Verdes, amb l’objectiu de fer un centre ambientalment més sostenible i conscienciar l’alumnat en la sostenibilitat.
    • Projecte Lingüístic, amb la finalitat de millorar la competència comunicativa de l’alumnat en les diferents llengües que conviuen en el centre.
    • Projectes Artístics: Literaris, plàstics i musicals, en col·laboració amb professionals del món artístic i amb la participació en diversos certàmens i activitats.
    • Projecte d’atenció a la diversitat que treballa per l’adaptació social de l’alumne i respecta els diferents ritmes d’aprenentatge, avançant cap a l’escola inclusiva i facilitant el desdoblament del grup-classe per millorar l’aprenentatge en àrees curriculars en que calgui una atenció més individualitzada.
    • Biblioteca escolar Salvador Llobet, amb l’objectiu de promoure l’hàbit i el gust per la lectura.
    • Integra les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en el procés d’aprenentatge.



3. Equipaments, instal·lacions i serveis
  • 7 aules d’Educació Infantil i 12 d’Educació Primària.
  • Aules: informàtica, biblioteca, gimnàs, música, anglès, educació  especial, USEE i aules de suport.
  • Servei de menjador amb cuina pròpia al centre.
  • Servei d’acollida gestionat per l’AMPA de 7.45 a 9.00 hores i de 17.00 a 18.00 hores. Servei d’acollida gratuït (SAI) de 12.00 a 13.00 hores per a alumnes d’Educació Infantil amb germans a Educació Primària.
  • Cooperativa de material escolar: L’escola facilita als alumnes tot el material fungible que utilitza durant el curs escolar a l’aula.
  • Material audiovisual.
  • Pati amb pista poliesportiva.
4. Aspectes a destacar
  • Sortides de treball i convivència d’un o més dies per a tot l’alumnat, vinculades amb els projectes educatius del centre.
  • Les aules de P3 disposen del suport d’una Tècnica d’Educació Infantil.
  • Jornades Culturals: Realització de tallers, sortides, teatre, fòrums i activitats esportives.
  • Jocs Florals: Certamen literari amb una tradició de més de 25 anys, destinat a promoure la creativitat literària de l’alumnat, que es recull en una revista.
  • Revista escolar “Fulls Màgics” que es publica dos cops per curs des de l’any 1973, amb la col·laboració d’alumnes, mestres i famílies.
  • Activitats i tallers d’Educació Plàstica en horari lectiu, impartides per professionals del món de l’art i per l’equip docent.
  • L’escola participa en activitats amb interès educatiu que estiguin relacionades amb el projecte educatiu del centre: Activitats de l’Associació Cultural, programes de salut pública, activitats musicals, festes populars, activitats de medi ambient, natació, Educació Viària o curset d’escacs, entre d’altres.
  • L’AMPA organitza i promou diverses activitats per alumnes i famílies com activitats esportives -amb la participació en el “Pla Català de l’Esport- Carnestoltes, activitats musicals, literàries, escola de pares o sortides familiars.



Visita escola Arc Iris (SAE)

El dimarts dia 15 de novembre vaig anar per primer cop a una escola en qualitat d’estudiant d’educació primària. A més, vaig tenir la sort de poder anar-hi amb la meva professora de seminari, la Sra. Cèlia Rosich.
Vam quedar a les 11:30h a l’entrada de l’escola. L’escola es diu Arc Iris i es troba al barri de Guinardó. Vam entrar a l’escola i al arribar a la recepció una professora ens va rebre molt amablement, ella seria la nostra guia. Primer de tot ens van ensenyar el gegant de l’escola (el gegant Martí), és una escola amb poc temps de tradició gegantera. Després vam passar a veure el menjador on hi ha una llar de foc molt gran (ens van dir que l’encenien el dia que feien cagar el tío), allà la dona de l’escola ens va explicar una mica l’història de l’escola. Un cop acabada l’explicació vam anar a veure les aules on varis nens i nenes de diferents cursos ens van explicar el que estaven treballant i com ho feien. Vam visitar l’escola a fons, vam veure: la zona del pati, l’aula d’informàtica, la de plàstica, la ràdio, les tortugues (perquès es un centre recuperador de tortugues), algunes classes, el menajdor, etc. Ens vam quedar sense veure per això l’estació meteorològica que tenen (una llàstima).
Em va agradar molt l’escola en sí, la vaig trobar molt bonica i acollidora. És una escola que tot i ser una mica antiga (en quant a edifici, aules, etc). Té metodologies mol modernes i fan un ús freqüent i correcte de les TIC. Tampoc és una escola que tingui molts alumnes i això també la beneficia (és més aviat petitoneta).

Us deixo aquí la informació de l’escola:

L’escola Arc Iris està ubicada al barri barcelonès de Gràcia, concretament es troba al carrer Arc de St. Martí 78. És una escola que abasta educació infantil i primària (3 a 12 anys) i que compte amb dues línies educatives. No és una escola que compti amb molta diversitat cultural. L’escola Arc Iris és de titularitat municipal (escola pública), abans pertanyia a l’Ajuntament de Barcelona, ara es troba en ple procés de canvi administratiu (consorci). Hi ha dos tipus d’escoles dins el consorci: les escoles de departament que pertanyen a l’administració autonòmica (Generalitat). I les escoles municipals que pertanyen a l’administració pública. Aquets dos són col·lectius ben diferenciats. A nivell d’usuaris (famílies) no existeix cap diferència. Les escoles municipals, com es el cas d’Arc Iris, disposen de servei de mainaderes (TEI). A les escoles municipals es treballen molt les arts: música, plàstica, dansa. L’activitat “cantania” té l’origen en les escoles municipals.
L’escola Arc Iris es va fundar l’any 1942 amb el nom “26 de enero” (que va ser quan van entrar les tropes franquistes a Barcelona), i era una escola franquista de postguerra. Arc Iris no pertany al gruix d’escoles antigues amb història (època de la república), és una escola d’abans però no antiga, s’ha anat modernitzant. Molta gent va resistir a la guerra i va posar tot el seu empeny per mantenir l’escola, entre ells el director, Enric Gibert, que també es va salvar. Alguns ex alumnes diuen ara que per ells l’escola era una illa aïllada on refugiar-se de la vida en aquell temps, com un paradís. També diuen que el director era rígid i autoritari però que al mateix temps els hi va donar una bona educació. A partir del anys 60 l’escola ja va agafar un caire més d’escola franquista. L’edifici de l’escola era d’una família benestant (als anys 40 l’escola es trobava a la muntanya pràcticament, envoltada d’hortes). No vivien allà sempre, venien a vegades i la seva filla s’havia quedat soltera. Això a l’època no estava molt ben vist i preocupava molt, així que van donar l’edifici a l’ajuntament en règim vitalici. L’ajuntament pagava un lloguer que servia de font econòmica per la filla. Amb el pas del temps es va anar minvant el règim vitalici i l’edifici va passar a mans de l’ajuntament, així ha pogut sorgir l’escola. En un principi Enric Gibert va crear l’escola com una escola per nens amb problemes respiratoris perquè la zona era propicia per això. Un tramvia portava els nens amunt cap a l’escola i la resta del camí el feien caminant. Després de la caiguda del franquisme es va entrar en un període de transició, va arribar la democràcia i les coses van canviar, el primer que va canviar va ser el nom de l’escola en favor d’escola Arc Iris. Li van posar aquest nom perquè el carrer on està situada l’escola es diu arc de St. Martí, i com que arc iris també es pot dir en català i és un nom laic doncs l’ha van anomenar així. El nom de l’escola fa pensar en colors, diversitat, l’arc iris surt després de la pluja... En fi que és un nom molt al·legòric i aquest també va ser un dels motius per el qual l’ha van anomenar així.
L’escola Arc Iris treballa les festes tradicionals, intenten compaginar tradició, modernitat i també les TIC, però sempre respectant i mantenint la tradició. Els encarregats de manejar l’escola també fan autocrítica d’aquesta, creuen que l’escola es posa en massa coses, més de les que podria fer. Treballen per projectes, i cada any cada classe fa un o altre projecte sobre un tema que elegeixen. Treballen amb llibre a la primària (no tots els cursos però, s’està intentant deixar d’utilitzar-lo a tota aquesta però costa). A educació infantil si que no treballen amb llibre. A l’escola disposen d’una emissora de radio, els alumnes de 6è de primària són els encarregats de portar-la i un cop per setmana retransmeten en directe. Parlen sobre les més importants que han ocorregut durant la setmana a l’escola (notícies) i també donen la predicció meteorològica, ja que compten amb una estació de meteorologia professional completament equipada que van adquirir d’un lloc que tancava en una oferta a meitat de preu. Els alumnes de 4t de primària es dediquen a estudiar els ocells de la zona i s’encarreguen del projecte escolar de jardineria.
Per aconseguir totes aquestes coses l’escola s’ha tingut que buscar la vida perquè tenen uns recursos mol limitats i necessiten fons per a promocionar-ho tot. Per això van demanar a Laboratoris Esteve (una de les industries més potents de la zona on es troba l’escola) a veure si els podia patrocinar i ajudant-los en temes econòmics, d´ activitats d’escola, etc. I gràcies a la seva intervenció poden gaudir de moltes de les prestacions que tenen ara. La vida a l’escola no només consisteix en tractar amb nens, sinó que inclou moltes altres coses que requereixen atenció.

Característiques de l’escola Arc Iris:
-És una escola compromesa amb el medi ambient i que respecta la natura.
-Promou un estudi directe del seu entorn més immediat (arbres, arbustos, plantes, tortugues i observacions meteorològiques) com a suport a l’aprenentatge teòric.
-Dóna molta importància al llenguatge musical, plàstic i corporal com a mitjà per afavorir la sensibilitat, creativitat i la iniciativa del nens.
-Celebra les festes i tradicions més senyalades del any:  Castanyada, Santa Cecília (festa del músics), Nadal, Sant Antoni (festa dels animals), Carnestoltes, Sant Jordi (jornada literària), Sant Ponç i festa de fi de curs. Tenen un gegant (el gegant Martí) i una colla gegantera (treuen el gegant disfressat per carnestoltes, normalment el tenen exposat a la recepció de l’escola).
-Té un projecte d’innovació educativa entorn l’anglès.
-Fa ús del mitjans de comunicació (radio,revista d’escola, etc). I de les noves tecnologies.
-Està dotada de connexió a Internet a les aules i tenen una política de les TIC bastant desenvolupada.
-Participa en projectes europeus.

Metodologia que utilitza l’escola:
-Promou activitats creatives que comporten una experimentació, manipulació, construcció, imaginació, comunicació.
-Es basa en un model constructivista potenciant el diàleg, la crítica raonada i les actituds solidàries.
-Realitza tant activitats individuals com de grup (gran i petit).
-Treballa en projectes, racons i tallers.
-Organitza: activitats lligades a la realitat sociocultural, monogràfics, excursions tant de lleure com culturals, colònies i fan trobades e intercanvis amb altres escoles.

Instal·lacions:
-L’escola disposa de: aula d’informàtica, mediateca, aula d’audiovisuals i estudi de ràdio, aula de música, aula d`anglès, taller de plàstica, gimnàs, aula d’educació especial, menjador (educació infantil menja a les seves aules, a partir de 1er de primària ja si que van al menjador. Al menjador tenen una llar de foc que encenen un cop l’any, per el caga Tío (dia especial), laboratori, espais amb jardí i bosc (2.490 m2. Com a curiositat cal dir que són un centre recuperador de tortugues), espais oberts de joc.

A més:
-L’escola posa a la disposició dels alumnes un servei d’acollida: de 8 a 9h, temps de migdia: de 12:30 a 15:30h. I activitats de reforç, cant coral, etc. De 12:30 a 13:30h.
-L’escola ofereix un parell de centres on els nens i nenes poden continuar els seus estudis de secundària.
-També ofereix una sèrie de serveis: menjador i tallers amb monitors al migdia, activitats extraescolars (AMPA) i associació d’antics alumnes (varies activitats).



Fotografia realitzada per mi