John Dewey

John Dewey (1859-1950)

Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog dels Estats Units d’Americà. Fundador de l’educació progressiva (versió nord-americana de l’escola Nova o escola Activa europea de finals del segle XIX i primera part del segle XX).

Dewey va ser un reformador, i va aprofitar el canvis democràtics i socials que s’estaven produint al seu país per a que l’educació també se’n beneficiés. Per això va formular una proposta pedagògica en oposició a l’escola tradicional i antiga del seu temps. Considerava que el sistema educatiu de la seva època no proporcionava als ciutadans una preparació adequada per la vida en una societat democràtica.

Dewey manté una concepció enterament dinàmica de les persones (reconstrucció de les pràctiques morals i les creences) i rebutjava qualsevol mena d’educació que fos entesa com: una preparació, un desenvolupament, un ensinistrament de la facultat, una formació, etc. Ell deia que la destresa individual i la iniciativa d’esperit del nen havia de ser la base per a l’adquisició de coneixements científics per part seva, per això el més important per ell era que l’escola fes el possible per activar la curiositat natural del nen per dirigir-la cap a l’investigació de matèries d’interès. També sostenia que el progrés de l’alumne es produïa per la capacitat d’aquest, no a través d’anar-li empaquetant informació al cap. El nen no és un pot buit esperant que l’omplin de coneixements. L’alumne té que demostrar les seves habilitats per si sol al trobar-se en noves situacions, i ell sol intel•ligentment ha d’expressar i compartir les seves experiències. Com a bon promulgador de l’escola nova entenia l’educació com un procés interactiu, o sigui que els nens de veritat aprenen quan fan alguna cosa, no tant en la transmissió de coneixements. Afirmava que el coneixement es donava a través d’experiències de dins i fora de l’aula, no només a través dels mestres.

L’escola per Dewey es concep com una reconstrucció de l’ordre social, com un espai de producció i reflexió d’experiències per al desenvolupament d’una ciutadania plena i el paper que té el mestre respon al de guia i orientador dels alumnes. El mestre té que adoptar una actitud reflexiva.

Tot i que ell no creu que hi hagi mètodes prefixats, tancats i aplicables proposa el mètode del problema (que és una adaptació del mètode científic a l’educació. Aquesta proposta metodològica passa per cinc fases:

• Consideració d’alguna experiència actual i real del nen.

• Identificació d’algun problema o alguna dificultat suscitats a partir d’aquesta experiència.

• Inspecció de dades disponibles i recerca de solucions viables.

• Formulació d’hipòtesi per l’acció.

• Comprovació de les hipòtesi per l’acció.

Dewey es va comprometre socialment i va passar a l’experiència pràctica les seves idees en l’Escola-Laboratori (1896-1904), junt amb altres docents de la Universitat de Chicago. També va treballar amb grups de pedagogs, moviments de renovació,etc.

Simpatitzo molt amb la idea de Dewey de deixar als nens una mica al seu aire per a que ells sol ens mostrin els seus interessos i preocupacions, propiciant un clima dinàmic, interactiu i participatiu entre les idees del nen i la direcció cap a on les vol portar el mestre. Les idees que promulgava eren molt innovadores per a l’època i per això crec que no van arribar a calar entre la població del seu temps. Tot i així, és innegable que Dewey va ser un dels precursors de l’educació moderna, i crec que li devem una bona part del canvi que hem assolit ara en els nostres temps.