Dilluns passat vaig tenir la sessió de debat junt amb les meus companys. El tema a debati va ser el següent: L’escola inclusiva és una utopia? Al meu grup li tocava defensar que aquesta és una realitat (o sigui les seves fortaleses).
Però què entenem per escola inclusiva?
Partint de que tots els infants són diferents i tenen capacitats diferents.
Stainback defineix l’educació inclusiva com un procés pel qual s’ofereix a tots els nens, nenes i joves, sense distinció de la discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent un membre més de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i companyes, juntament amb ells i ells, dintre de l'aula i del centre.
Per tant, tot infant pot aprendre i tot infant pot progressar, malgrat la seva condició. L’educació inclusiva és, doncs, aquella educació de les escoles inclusives, unes escoles compromeses en una educació de qualitat per a tothom, amb uns continguts apropiats que són essencials per parlar de progrés i aprenentatge.
El meu grup va decidir adoptar la postura d’uns rols per a que amb la visió de diferents sectors de la societat es pogués tenir diversitat alhora de donar arguments i explicacions. A mi em va tocar fer d’estudiant finlandès d’Erasmus aquí a Catalunya.
Només remarcar que el debat va ser un èxit i que a tots ens varen sortir bé les intervencions que vam fer. Crec que potser dintre de el que és l’escola inclusiva ens vam centrar només a debati l’aspecte del nens amb problemes d’aprenentatge o amb discapacitats quan el concepte d’inclusió engloba molt més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario