La fi del blog

Bé, realitzant aquesta 20 entrada m’acomiado del meu dossier d’aprenentatge. La veritat es que jo no sóc gaire de blogs, ni diaris, etc. Mai m’ha cridat l’atenció, i com al contrari de moltes persones no li acabo de trobar el gustillo a això d’escriure. Però en fi, de totes les experiències alguna cosa se’n extreu i jo espero haver extret moltes coses positives d’aquesta pràctica.

Ara que s’acosten les vacances de Nadal i els nombrosos dinars i sopars amb la família, només m’agradaria desitjar a tothom un bon Nadal i una feliç entrada a l’any 2012. Sigueu bons i bones, estudieu per els exàmens que se’ns vénen a sobre al gener i que sa majestat els Reis Mags de l’Orient us portin molts regals i no carbó.

FCB!! Campió del Món Again!!!

No podia faltar una entrada dedicada al club dels meus amors, el Futbol Club Barcelona. Anteriorment havia parlat aquí al blog de la meva devota passió per aquest gran esport anomenat futbol. I avui, aquest equip s’ha convertit en Campió del Món a nivell de clubs de la FIFA per segona vegada en la seva història, el primer cop va ser l’any 2009 a Abu Dhabi davant Estudiantes de la Plata. Aquest cop la víctima ha sigut el Santos brasiler de la jove estrella Neymar (19).

El Barça ha guanyat 4-0 en una espectacular exhibició futbolística amb uns Cesc i Alves brillants i un Messi i un Xavi d’una altra galàxia. El Santos no li ha donat temps a reaccionar, i a presenciat, com si es tractessin d’uns espectadors més, el meravellós joc blaugrana. Els gols han estat obra de: Messi (2), Xavi i Cesc.

Us deixo aquí la crònica que ha fet el diari Sport en la seva versió digital:  

http://www.sport.es/es/noticias/mundialito/barca-somete-santos-las-ordenes-del-campeon-del-mundo-1276442

John Dewey

John Dewey (1859-1950)

Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog dels Estats Units d’Americà. Fundador de l’educació progressiva (versió nord-americana de l’escola Nova o escola Activa europea de finals del segle XIX i primera part del segle XX).

Dewey va ser un reformador, i va aprofitar el canvis democràtics i socials que s’estaven produint al seu país per a que l’educació també se’n beneficiés. Per això va formular una proposta pedagògica en oposició a l’escola tradicional i antiga del seu temps. Considerava que el sistema educatiu de la seva època no proporcionava als ciutadans una preparació adequada per la vida en una societat democràtica.

Dewey manté una concepció enterament dinàmica de les persones (reconstrucció de les pràctiques morals i les creences) i rebutjava qualsevol mena d’educació que fos entesa com: una preparació, un desenvolupament, un ensinistrament de la facultat, una formació, etc. Ell deia que la destresa individual i la iniciativa d’esperit del nen havia de ser la base per a l’adquisició de coneixements científics per part seva, per això el més important per ell era que l’escola fes el possible per activar la curiositat natural del nen per dirigir-la cap a l’investigació de matèries d’interès. També sostenia que el progrés de l’alumne es produïa per la capacitat d’aquest, no a través d’anar-li empaquetant informació al cap. El nen no és un pot buit esperant que l’omplin de coneixements. L’alumne té que demostrar les seves habilitats per si sol al trobar-se en noves situacions, i ell sol intel•ligentment ha d’expressar i compartir les seves experiències. Com a bon promulgador de l’escola nova entenia l’educació com un procés interactiu, o sigui que els nens de veritat aprenen quan fan alguna cosa, no tant en la transmissió de coneixements. Afirmava que el coneixement es donava a través d’experiències de dins i fora de l’aula, no només a través dels mestres.

L’escola per Dewey es concep com una reconstrucció de l’ordre social, com un espai de producció i reflexió d’experiències per al desenvolupament d’una ciutadania plena i el paper que té el mestre respon al de guia i orientador dels alumnes. El mestre té que adoptar una actitud reflexiva.

Tot i que ell no creu que hi hagi mètodes prefixats, tancats i aplicables proposa el mètode del problema (que és una adaptació del mètode científic a l’educació. Aquesta proposta metodològica passa per cinc fases:

• Consideració d’alguna experiència actual i real del nen.

• Identificació d’algun problema o alguna dificultat suscitats a partir d’aquesta experiència.

• Inspecció de dades disponibles i recerca de solucions viables.

• Formulació d’hipòtesi per l’acció.

• Comprovació de les hipòtesi per l’acció.

Dewey es va comprometre socialment i va passar a l’experiència pràctica les seves idees en l’Escola-Laboratori (1896-1904), junt amb altres docents de la Universitat de Chicago. També va treballar amb grups de pedagogs, moviments de renovació,etc.

Simpatitzo molt amb la idea de Dewey de deixar als nens una mica al seu aire per a que ells sol ens mostrin els seus interessos i preocupacions, propiciant un clima dinàmic, interactiu i participatiu entre les idees del nen i la direcció cap a on les vol portar el mestre. Les idees que promulgava eren molt innovadores per a l’època i per això crec que no van arribar a calar entre la població del seu temps. Tot i així, és innegable que Dewey va ser un dels precursors de l’educació moderna, i crec que li devem una bona part del canvi que hem assolit ara en els nostres temps.

"Sin burka no quiero vivir"

L’altre dia a l’hora de seminari, els companys que es van encarregar d’anunciar les notícies d’actualitat educativa de la setmana, van passar una notícia que va crear prou debat i discussió a l’aula. La notícia parlava sobre el cas d’una noia espanyola (de pares també espanyols) que havia decidit portar el burka (peça de roba que no deixa veure cap part del cos de la dona), per suposadament decisió pròpia, i que per això havia renunciat als seus estudis ja que al centre on estudiava, a Melilla, no la deixaven assistir vestida així. La noia en qüestió té 15 anys i fins als 16 la llei diu que tots els nens i nenes tenen que rebre una educació obligatòria. Farà uns mesos que la Fiscalia de Menors de Melilla va parlar amb la noia i la família, advertint-los de que si la noia no anava a classe, podrien produir-se sancions que podrien comportar l’ingrés a presó dels pares entre 3 i 6 mesos. La noia es va comprometre a tornar al institut (que per cert, és un dels més alts en quant a taxa de fracàs escolar del país), però poc temps després, veient que no la permetien entrar amb el burka posat, va tornar absentar-se i ja no es va matricular per al curs següent.

Jo opino que si l’escola té unes normes aquestes s’han de complir per a tots. I si una norma diu que no es pot anar a classe amb la cara tapada pel motiu que sigui, doncs tots a classe amb la cara destapada, que se’ls pugui reconèixer. Jo respecto que aquesta noia vulgui seguir el que pugui dir la seva religió, i que té dret a vestir com li doni la real gana, però trobo que si l’escola té unes normes, i ningú pot acudir a l’escola amb res al cap i amb la cara coberta pues que s’ha de respectar. Un cop fora de l’aula que faci el que vulgui, però les normes a l’escola estan per tothom igual. No crec que es pugui confondre això com a motiu de prejudici o ser intolerant, és simplement una norma més de l’escola i així la tenen que complir tots els alumnes. Crec que li costa menys a aquesta noia, treure’s el burka mentre estigui a classe i que quan acabi se’l torni a posar, que provocar tot aquest enrenou.

Us enganxo aquí el link de la notícia: 

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/burka/quiero/vivir/elpepusocdmg/20110710elpdmgrep_1/Tes 

Educació i Seguretat Vial

Per el treball de l’assignatura TIC sobre identitat i territori, teníem que produir un vídeo que reflectís en ell (com si fos un vídeo per intentar conscienciar a la gent), algun tema important dels que afecten a la societat d’avui dia.
El nostre grup (grup 19, format per: L’Albert, la Ilaria i jo), vam pensar que podríem fer-lo sobre educació vial, més concretament centrant-nos en la seguretat vial dels infants. Per aquest motiu el nostre vídeo va consistir en una plasmació audiovisual sobre un recull de normes que s’han de respectar quan et mous per la ciutat en condició de vianant, per sobretot quan et disposes a creuar la via, enfocat per a nens i nenes d’educació primària.

Explicaré breument en que consisteixen els conceptes d’educació i seguretat vial:

-Educació vial: És l’adquisició d’uns valors vials per part de tots els ciutadans. Això no només consisteix en tenir un cert coneixement de les normes i senyals de circulació. Es tracta d’ensenyar una educació vial, que és la millor forma de crear una consciència vial.

-Seguretat vial: Consisteix en la prevenció de sinistres de trànsit o a la minimització dels seus efectes. També es refereix a les tecnologies empleades per a aquesta fi en qualsevol vehicle de transport terrestre. La seguretat vial i la seva eficiència està donada per la participació harmònica dels elements fonamentals de trànsit: Usuaris, vehicles i carreteres.

Vam quedar un diumenge a casa la Ilaria per gravar-ho tot, havíem agafat prestada prèviament una càmera de vídeo que ens van deixar de la facultat. Primer de tot vam gravar les escenes que surt el narrador fen l’explicació de la norma (o sigui jo disfressat amb una enorme perruca afro i vestit amb peces de roba disco dels 80 xD), després d’haver gravat aquesta part vam gravar la part on es representaven les diferents normes, primer l’escena incorrecte (la que no es tenia que fer) i després l’escena correcte (la que es tenia que fer), després gràcies a les TIC vam poder realitzar el seu corresponent muntatge per unir les parts, una llàstima que no tingui el vídeo en el meu poder sinó el penjaria aquí.

Us deixo aquí les 6 normes que vam explicar:

1. Utilitzeu sempre els passos de vianants per creuar la via, sempre que aquesta disposi d’ells.

2. Abans de creuar el carrer mira als dos costats de la via, i assegurat de que no s’apropa cap perill.

3. Mai vagis distret abans de creuar una via: ni escoltant música, ni mirant el mòbil, ni jugant a vídeo-consoles portàtils. Necessites els 5 sentits per estar atent a tot, i així, evitar-te algun disgust.

4. A l’hora de creuar, si veus que s’apropa un vehicle, espera’t a que aquest et cedeixi el pas. Mai creguis pensant que ja s’aturarà. Podria ser que el conductor no t’hagués vist: perquè va distret, perquè té problemes de visió, inclús podria ser que el conductor anés begut. En ocasions podria haver-hi mala visibilitat degut al mal temps, encara més motiu per vigilar abans de creuar. Recorda, més val prevenir que curar.

5. No corris alhora de creuar. Per exemple, si vas darrere una pilota, o arribés tard a l’escola. Més val que el professor s’enfadi a que tingui que anar a veure’t a l’hospital.

6. Mai et paris enmig de la via. Si ja estàs creuant el pas de vianants que no se`t ocorri parar-te, sigui per la raó que sigui.

Visca Finlàndia!

Degut al rol que vaig adoptar pel debat de Societat, Família i Escola, em vaig endinsar una mica en la manera d’ensenyar que tenen a Finlàndia i com està organitzat el seu sistema educatiu.

A Finlàndia són capdavanters en educació, així ho demostren els últims informes sobre educació PISA, on Finlàndia sempre ha estat en els primers llocs. Des de ja fa més d’una dècada que a Finlàndia s’apliquen una sèrie de mesures de caràcter inclusiu a les aules. Tots els nens del país reben una educació bàsica pública i de qualitat sense fer discriminació de cap tipus.

 Els finlandesos saben la importància que té posseir una bona educació per al futur, i no la valoren només com a mitjà per guanyar excedents sinó més aviat com a fi en sí a aconseguir. Ara enumeraré algunes de les característiques del seu sistema:

-Els finlandesos tenen una alta estima en l’educació. Es fomenten estructures que impedeixin l’exclusió i practiques pedagògiques que facilitin la inclusió

-Des de 2008 tots els estudiants finlandesos pertanyents al mateix grup d’edat, inclús els que presenten deficiències més greus en el seu desenvolupament, reben una educació bàsica similar.

-El seu sistema educatiu és flexible i accessible a tots: La llei d’educació bàsica garanteix a tots els residents de Finlàndia, siguin o no ciutadans finlandesos, el dret a l’ensenyament preescolar i bàsic gratuït amb el propòsit de assegurar un entorn d’aprenentatge estimulant i propici per a tots a partir d’una edat primerenca.

-Els mestres aprenen a considerar el funcionament de la seva escola com un tot i es comprometen a assumir responsabilitats per qüestions que van més enllà de la seva classe o assignatura.

-El currículum escolar està creat entre les municipalitats, els professors i cada cop més també participen els estudiants i les seves famílies, podent així adaptar millor els continguts segons les seves necessitats.

-Existeixen una sèrie de mesures de suport de caràcter tant general com especial que s’apliquen en els casos que els alumnes necessitin més assistència en el seu aprenentatge o desenvolupament.

-Els estudiants amb problemes d’aprenentatge reben classes en entorns ordinaris, l’escola s’adapta a les seves necessitats. Aquells estudiants que si necessitin un suport molt major poden ser assignats a escoles d’atenció especial, però són casos menys freqüents ja que aquestes atencions més especials es comencen a donar cada cop més també a les escoles ordinàries. A excepció dels nens amb trastorns, discapacitats o problemes socials molt greus tots reben atenció en els centres ordinaris. 

Per acabar només dir que el 99,5% dels estudiants finlandesos acaba l’educació bàsica amb èxit, després el 52% d’ells cursa estudis superiors i el 40% rep formació professional.

“Cuando el trabajo se basa en la confianza, con un alto nivel de expectativas y el respaldo de estructuras y procedimientos favorables, las personas reaccionan dando lo mejor de sí. Esa es la clave del éxito en la educación y, sin lugar a dudas, en la inclusión”

Irmeli Halinen y Ritva Jarvinen 

Debat Societat, Família i Escola

Dilluns passat vaig tenir la sessió de debat junt amb les meus companys. El tema a debati va ser el següent: L’escola inclusiva és una utopia? Al meu grup li tocava defensar que aquesta és una realitat (o sigui les seves fortaleses).

Però què entenem per escola inclusiva?

Partint de que tots els infants són diferents i tenen capacitats diferents.

Stainback defineix l’educació inclusiva com un procés pel qual s’ofereix a tots els nens, nenes i joves, sense distinció de la discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent un membre més de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i companyes, juntament amb ells i ells, dintre de l'aula i del centre. 

Per tant, tot infant pot aprendre i tot infant pot progressar, malgrat la seva condició. L’educació inclusiva és, doncs, aquella educació de les escoles inclusives, unes escoles compromeses en una educació de qualitat per a tothom, amb uns continguts apropiats que són essencials per parlar de progrés i aprenentatge. 

El meu grup va decidir adoptar la postura d’uns rols per a que amb la visió de diferents sectors de la societat es pogués tenir diversitat alhora de donar arguments i explicacions. A mi em va tocar fer d’estudiant finlandès d’Erasmus aquí a Catalunya.

Només remarcar que el debat va ser un èxit i que a tots ens varen sortir bé les intervencions que vam fer. Crec que potser dintre de el que és l’escola inclusiva ens vam centrar només a debati l’aspecte del nens amb problemes d’aprenentatge o amb discapacitats quan el concepte d’inclusió engloba molt més.